Avui en dia, qui més qui menys porta una càmera a la butxaca i és gairebé impossible no robar una instantània a qualsevol moment que volem gravar a les nostres retines, és per això que quan portem a terme aquesta Pocket Adventure, també haurem de fotografiar algunes imatges dels moments viscuts. Però compte, perquè no poden ser qualsevol!
És per això, que per practicar-ho hem dut a terme les següents activitats:
ACTIVITAT 1: Els plans fotogràfics!
El primer que hem de saber és escollir l'enquadrament adequat a cada situació. Ja que si sabem enquadrar bé una escena ens serà més fàcil poder obtenir uns bons resultats finals, que és el que volem. Per aprendre a enquadernar hem de conèixer el punt de partida, és a dir, els plans fotogràfics.
Primer de tot definirem la paraula "pla": Es defineix per la quantitat "d'objecte" principal enquadrat a la imatge, per tant, l'àrea que escollim la fotografia. Tots sabem que no és el mateix fotografiar només la cara d'una persona que fotografiar-ne el cos sencer. Per això cada pla té les seves pròpies "normes" que a continuació podeu veure:
Gran pla general
El gran pla general és un pla fotogràfic ample, generalment aquesta fotografia es captura amb un objectiu angular, en el que el subjecte principal ocupa una petita part de la imatge. S'acostuma a utilitzar a l'hora de descriure una situació o per fotografies de grup. La posició pot variar en funció de la composició, però normalment no es talla al subjecte en cap zona.
Pla general
El pla general és on el subjecte ocupa clarament el centre d'atenció de la imatge, però encara hi ha una part important d'informació del conjunt. No es talla per cap part i influeix molt la perspectiva que s'ha utilitzat.
Pla sencer
És el pla més just que es pot realitzar d'una persona, animal o cosa sense que l'enquadrament talli cap part d'aquest. Inclou des dels peus fins al cap i pot variar en funció de la posició del subjecte. A partir d'aquí, millor no utilitzar objectius angulars per evitar distorsions.
Pla americà
Aquest pla procedeix el món del cinema a on el format panoràmic horitzontal de 21:9 obliga a prendre certs compromisos. En aquest cas, en el pla americà el subjecte entra dins del quadre de la imatge, però està tallat a l'altura dels genolls cap a baix. Aquest pla es va popularitzar dins del gènere del western del cinema. La raó és perquè els espectadors havien de veure desenfundar als protagonistes les seves pistoles per disparar. En fotografia sol treure frescor a la imatge perquè elimina informació sobre si el subjecte està parat o en moviment.
Pla mig
Aquest és un dels plans més comuns i naturals perquè ofereix una visió semblant a la que tindríem en una conversa amb aquella persona. Combina la proximitat del rostre amb l'expressivitat del cos. S'enquadra la part superior de l'individu amb un tall a l'altura de la cintura.
Pla mig curt
Aquest és una mica més tancat que el pla mig i més obert que el primer pla. Aquest pla fotogràfic inicia el grup dels plans de distància íntima, ja que serveix per mostrar confidència i intimitat respecte al personatge. S'inclou el bust del model, però el protagonisme de la imatge és l'expressió de la cara. Una cosa molt important en aquest pla és trobar l'angle més afavoridor.
Primer pla
És la definició del retrat en el seu concepte més clàssic. Aquest pla inclou espatlles, coll i cara. Generalment, serveix per destacar la mirada o el gest de la persona que cal fotografiar. La tècnica fotogràfica comença a ser molt utilitzada per coses com evitar ombres o lluentors, enfocar el punt de més interès (generalament els ulls), utilitzar tècniques de sub o sobre exposició, etc. Per aquestes fotografies és recomanable fer servir teleobjectius moderats.
Primeríssim pla
Aquest va des de la barbeta fins al front. Només el rostre, no hi ha res més que ocupi l'espai de l'enquadrament. L'expressió del retrat cinematogràfic en l'estat més pur. Es dona la màxima importància a tots els elements de la composició, especialment els ulls. Evidentment, és el pla de més intensitat i proximitat amb el subjecte retratat.
És un tipus d'imatge normalment poc valorada, però que serveix per complementar altres a l'hora de crear una història conjunta. El pla detall recull un únic element de l'escena aïllant-lo de la resta. És important l'enfocament i la profunditat de camp, però no s'ha de confondre amb la fotografia macro.
DADA GENERAL IMPORTANT: No es pot tallar mai una articulació, és a dir una mà o un peu, ja que és considerat com un error fotogràfic.
Ara que ja coneixem els diferents tips de plans comencem l'activitat!
- Primer de tot cal fer una fotografia amb cadascun dels plans fotogràfics treballant les emocions. Totes elles han de formar part de la mateixa sèrie, per tant, cal pensar quina/es emocions volem treballar. També cal buscar un text o frase que els pugui acompanyar i un subjecte per fotografiar i fer les 9 fotografies corresponents (tots els plans).
- Seguidament, cal fer un PowerPoint que inclogui el títol de la nostra sèrie, les 9 imatges i el text que les acompanyarà. En tot moment cal indicar el tipus de pla que s'està treballant.
- Per acabar, cal imprimir les imatges en color i fer un desplegable en el nostre diari igual que el PowerPoint (títol, imatges i text).
ACTIVITAT 2: Els angles fotogràfics!
Els plans són una cosa bàsica, però els angles és el que fa que el fotògraf pugui desenvolupar la seva creativitat jugant amb els enquadraments nous, diferents i atractius. La clau està en la pràctica!
L'angulació de la càmera sempre es mesura respecte al terra i es combina amb el tipus de pla que s'ha fet servir. L'angulació ens ajuda a mostrar al protagonista de vàries maneres i causa sensacions molt diferents.
Seguidament, podeu veure els diferents tipus de plans fotogràfics i una mica d'explicació:
Pla normal
Aquest és el pla estàndard i correspon a una situació no angulada de la càmera, en altres paraules, no està situada paral·lela al terra. En aquest tipus de pla, l'element protagonista de la fotografia està a la mateixa alçada de la càmera. En el cas de les persones, la càmera es col·loca a l'altura dels ulls del nostre protagonista.
Pla picat
Aquest tipus de pla s'aconsegueix col·locant la càmera per sobre de la persona o element protagonista de la nostra fotografia. En el cas de les persones, la càmera està per sobre dels seus ulls, lleugerament angulada cap a baix. El pla picat fa petit el subjecte, causant una sensació d'inferioritat.
Pla contrapicat
Aquest tipus de pla, tal com el seu nom indica és totalment el contrari del pla picat. S'aconsegueix situant la càmera per sota de la persona o element protagonista de la nostra fotografia. En el cas de les persones, la càmera es col·loca per sota dels ulls, lleugerament angulada mirant cap a dalt. El pla contrapicat aconsegueix fer gran el subjecte donant una sensació de superioritat i, per tant, el dota de poder o importància.
Pla zenital
En aquest tipus de pla la càmera se situa just a sobre del nostre subjecte o element protagonista, mirant directament cap a terra. No és un tipus de pla molt comú, ja que només funciona bé en situacions específiques, però és per aquesta raó que sol cridar l'atenció. És molt útil per desenvolupar la nostra creativitat.
Pla nadir
Al contrari que en el pla anterior, en aquest tipus de pla la càmera es col·loca per sota del subjecte, mirant completament cap a dalt. Al ser una perspectiva molt poc utilitzada, aquest tipus de pla atrau molt visualment, perquè ens mostra el món des d'un punt de vista diferent. També és ideal per desenvolupar la nostra creativitat.
Pla aberrant
Aquest tipus de pla és un pla especial, que està al marge de la resta, ja que es podria combinar amb qualsevol dels plans que hem vist fins ara. Aquí l'angulació amb el terra és diferent, perquè el més important és l'angulació amb l'horitzó. Per aconseguir aquest pla inclinarem significativament la nostra càmera deixant l'horitzó en diagonal. És important inclinar-la suficient perquè es vegi que s'ha fet expressament i no es pugui confondre amb un error tècnic. Aquest tipus de pla ens serveix per dirigir la mirada de l'espectador, per jugar amb les línies de la imatge, per crear sensació de moviment o, fins i tot per crear una sensació d'inestabilitat.
Després d'aquesta llarga introducció, aquí tenim l'activitat que farem:
- Amb la frase que va dir Lance Amstrong (un ciclista molt conegut), hem de crear una sèrie fotogràfica, amb un títol propi, en la que es treballi els diferents angles vists anteriorment. La frase és: "Guanyar està en el cor, no només en les cames. Has d'estar en el lloc correcte".
- Seguidament, cal fer un PowerPoint que inclogui el títol de la sèrie, la frase de Lance Amstrong i les 6 imatges (que caldrà indicar en tot moment quin tipus d'angulació s'ha fet servir per a cada imatge)
- Finalment, cal imprimir les imatges en color i fer un desplegable en el diari igual que el PowerPoint.
ACTIVITAT 3: Fotografia narrativa, explicar històries a través d'una fotografia
Les imatges parlen, transmeten emocions i sentiments. La màgia d'una fotografia no consisteix només en la tècnica, sinó en la història que explica. Totes les fotografies que ens criden l'atenció, expliquen una història i ens transmeten alguna cosa. De vegades la història és real, de vegades inventada. Una narrativa fotogràfica pot consistir en una única fotografia que expressi una història o en una sèrie de fotografies amb una història que els uneix.
Per explicar una història cal incloure certs elements en la fotografia per assegurar-nos que aquesta transmet a la història. Seguidament, trobareu explicats els secrets de la narració fotogràfica:
- Un protagonista: Es necessita un element protagonista. Aquest pot ser una persona, un animal o un objecte. Els humans en general criden més l'atenció de l'espectador. La presència de persones, directament o indirectament, és clau en una història. El personatge reflecteix emocions clarament identificables (riure, confusió, plaer, por...). No és necessari incloure persones en la fotografia, de vegades només és necessari un detall humà. És important definir bé els personatges. En el cas que la persona aparegui en la fotografia s'ha de buscar bé als models i no deixar detalls a la sort.
- Una referència física: Un lloc a on passa la història. Per exemple, una ciutat, un carrer o una casa. Això ajudarà a l'espectador a recrear la història.
- Una referència temporal: La fotografia ha de tenir un context temporal explícit o implícit (any, horari, etc.).
- Un context emocional: S'ha de definir bé l'emoció que es vol transmetre amb la fotografia. En una imatge pot haver-hi diverses emocions, però una ha de dominar sobre la resta.
Bé, doncs aquesta última activitat consisteix en:
- Crear la nostra fotografia narrativa tenint en compte els quatre secrets definits anteriorment.
- Captar la fotografia
- El més important: escriure un títol
- Fer un PowerPoint que inclogui el títol de la nostra fotografia, algun text (si és necessari) i la imatge.
- I per acabar cal imprimir la fotografia i enganxar-la al diari
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada